dimecres, 8 de juliol del 2015

Rafael Alberti



Rafael Alberti Merello (El Puerto de Santa MaríaCadis16 de desembre de 1902 - 28 d'octubre de 1999) fou un poeta espanyol.


Rafael Alberti va néixer el 1902 a El Puerto de Santa María. El 1917 es trasllada amb la seva família a Madrid, per dedicar-se a copiar pintures al Museu del Prado. Després de la mort del seu pare, va deixar la pintura en un segon pla, i es va dedicar a l'escriptura. A partir d'aquest moment, es relacionaria amb els pares de la qual s'anomenaria Generació del 27 (Dámaso AlonsoLorcaGerardo Diego i Vicente Aleixandre, entre d'altres), el moviment intel·lectual que havia sorgit amb motiu de l'homenatge celebrat a Sevilla el 1927 a Luis de Góngora, en el centenari de la seva mort. Alberti es va presentar al Premi Nacional de Literatura de 1924-1925 i va guanyar, al costat del poeta càntabre Gerardo Diego, amb el llibre Marinero en tierra.

Entrada sencera a la Wikipedia


Obra seva disponible a biblioteques de l'Hospitalet:





Web oficial de Rafael Alberti, amb enllaços a la seva vida i obra, a la Fundació que vetlla per la seva obra, al museu a ell dedicat, a una biblioteca virtual i també a una sala de premsa.

L'Instituto Cervantes manté una web molt acurada amb informació molt detallada sobre la vida i obra del poeta.

En aquesta web trobareu molts poemes d'Alberti on-line.  En aquesta altra, també.

El 1983 li va ser concedit el Premio Cervantes.  En aquesta web hi ha una relació dels mèrits per fer-se creditor de tan prestigiós premi, que en són molts.

En quant a la relació del món de la música amb la seva obra, en aquest enllaç Soledad Bravo interpreta varis dels seus poemes a la guitarra (1977).  De tota manera, són molts els poemes d'ell musicats per d'altres artistes, aquí en teniu la relació.

10 frases cèlebres del poeta

A Alcalá de Henares, la biblioteca pública duu el seu nom.




A FEDERICO GARCÍA LORCA

Sal tú, bebiendo campos y ciudades,
en largo ciervo de agua convertido,
hacia el mar de las albas claridades,
del martín-pescador mecido nido;
que yo saldré a esperarte, amortecido,
hecho junco, a las altas soledades,
herido por el aire y requerido
por tu voz, sola entre las tempestades.
Deja que escriba, débil junco frío,
mi nombre en esas aguas corredoras,
que el viento llama, solitario, río.
Disuelto ya en tu nieve el nombre mío,
vuélvete a tus montañas trepadoras,
ciervo de espuma, rey del monterío.




El llibre que vem escollir per a la tertúlia va ser una antologia de la seva obra.


"Vida y obra forman en Rafael Alberti (1902-1999) una indisoluble y correlativa unidad que impide que cualquiera de ellas pueda desvincularse de la otra. Entre la elegía y la canción, y siempre fiel a sí mismo y al paso de la historia, Alberti es un compendio de las corrientes y de los movimientos literarios que ha ido generando el siglo XX. Contribuyó al neopopularismo con Marinero en tierra; fundió gongorismo y ultraísmo en Cal y canto; se asomó al surrealismo en Sobre los ángeles; puso los cimientos de la poesía cívica en su escritura en la calle; poetizó el cine y el billete de tranvía, el fútbol y los toros, el cuerpo femenino y la revolución; escribió la poesía más plática y compuso la pintura más poética; se adelantó ala poesía social y se acercó a la de la experiencia; hizo libros del material de su memoria y retornó a lo vivo lejano: a lo lejano azul. En definitiva, Rafael Alberti es el gran poeta-pintor del luminoso recuerdo del color: un poeta visual y gráfico, capaz de pulsar todas las formas, atravesar el remolino de los ismos y refundar y releer, desde una perspectiva propia, toda la tradición."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada