divendres, 26 de juny de 2015

Miguel Hernández



Miguel Hernández Gilabert (Oriola30 d'octubre de 1910 - Alacant28 de març de 1942) fou un poeta i dramaturg valencià, un dels més representatius de la poesia en castellà del primer terç del segle XX.  Encara que tradicionalment se l'ha enquadrat dins de la Generació del 36, va mantenir una major proximitat amb la generació anterior, fins el punt de ser considerat per Dámaso Alonso com «genial epígono de la generación del 27».

Entrada sencera a la Wikipedia

La obra poética de Miguel Hernández, per José Antonio Serrano Segura (Sevilla, 2002)

Obres seves disponibles a biblioteques de l'Hospitalet:


Documental de la Asociación Cultural Orihuela 2010, que revela muchas de las incógnitas que todavía planean sobre la figura de Miguel Hernández, recorriendo su biografía en una historia repleta de pasión, de sufrimiento, de anhelos, de inagotable optimismo y lucha permanente por unos ideales, que animará a todos a acercarse a la extraordinaria vida y obra del insigne poeta oriolano.

Fundación cultural Miguel Hernández, que inclou enllaços a vida, obra i altres activitats amb ell relacionades



Documental de TVE emès el 7 de novembre de 2010: 2010, año en que se celebra el año Hernandiano, el año del centenario del nacimiento del poeta del pueblo, Miguel Hernández. Este documental indaga en la vida, la obra y el compromiso político del autor.

Anàlisi de la seva obra poètica, per José Antonio Serrano Segura (Sevilla, 2002)

Recull de notícies sobre la seva figura aparegudes al diari El País


Recull d'algunes de les seves frases cèlebres


Web de la Asociación de amigos de Miguel Hernández

Antología d'alguns dels seus poemes





Miguel Hernández és el títol d'un àlbum LP que el cantautor Joan Manuel Serrat va gravar al 1972 amb la companyia discogràfica Zafiro/Novola. En ell musicalitza poemes de Miguel Hernández amb arranjaments de Francesc Burrull.
Totes les lletres són de Miguel Hernández. Les músiques són autoria de Serrat, a excepció de les "Nanas de la cebolla", amb música d'Alberto Cortez.
Alguns vídeos:

El llibre escollit per a la tertúlia va ser una antologia de la seva obra.

Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de Orihuela cuya estatua se levantará algún día entre los azahares de su dormida tierra. No tenía Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucía sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! ¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Darle la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!

Pablo Neruda


Montserrat Abelló



Montserrat Abelló i Soler (Tarragona1 de febrer de 1918 - Barcelona9 de setembre de 2014)


Fou una poeta i traductora catalana. Va publicar els llibres de poesia Vida diària (1963), Foc a les mans (1990), Dins l'esfera del temps (1998) o Memòria de tu i de mi (2006) i va traduir poetes anglosaxones com Sylvia Plath.  Va obtenir alguns guardons rellevants com ara el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura.


Obra seva disponible a les biblioteques de l'Hospitalet:

Poesia

Estudis literaris




Montserrat Abelló traductora, amb motiu dels seus 90 anys, article de Francesc Parcerisas, Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, publicat a Quaderns núm.16, pàgs.101-103 (2009)

La poeta traductora Montserrat Abelló, article de Ricard Torrents, Universitat de Vic, publicat a Quaderns núm.13, pàgs.95-103 (2006)

Tres poemes de Sylvia Plath traduïts per Montserrat Abelló


"Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica" amb Montserrat Abelló (vídeo)

Data de publicació: 10 jul. 2014
El cicle "Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica", obre un espai públic per donar a conèixer, amb regularitat al llarg de l'any, les veus més remarcables de la poesia catalana i internacional a Barcelona. Cada sessió presenta l'obra d'un poeta destacat que llegirà personalment la seva obra en la seva llengua original i serà presentat per un crític, estudiós o traductor de referència. A partir d'aquestes sessions es crearà un arxiu audiovisual de poesia contemporània que inclourà tots els poetes convidats.
LLuïsa Julià presenta a Montserrat Abelló

Tria i recitació d’Anna Brasó i Rius. Acompanyament musical de Nico Higueras, que interpreta temes propis i d’altri (inclosa la cançó “É isso aí”). A la llibreria Calders, el 23 de novembre de 2014.

Notícia sobre la seva defunció (Vilaweb, 10 de setembre de 2014)



El fred íntim del silenci


Montserrat Abelló ha contribuït a la poesia catalana contemporània amb una obra que mereix totes les consideracions pels aspectes que proposa de diàleg amb el món en què ha viscut.  Aquest és un mèrit ben remarcable, com també la síntesi que conté la seua trajectòria poètica personal i la col·lectiva. Per això, en la seua obra trobem un reflex punyent de les diferents sensibilitats que han marcat el nostre temps....

Comentaris sobre el llibre al blog Tinta xinesa

Comentaris sobre el llibre al blog Flux

dijous, 25 de juny de 2015

El fred íntim del silenci o la calidesa de la Montserrat Abelló


(article al voltant de la sessió dedicada a Montserrat Abelló)

La Montserrat Abelló, una de les nostres poetes més estimades –i també ocultes durant una bona part de la seva interessant vida-, va donar cos a la nostra tercera sessió de poesia a la biblioteca Santa Eulàlia, i en aquesta ocasió vam aprendre que un llibre breu admetia immenses interpretacions i possibilitats de lectura i relectura. La poesia d’Abelló no té res de fred íntim, al contrari, és d’una calidesa i d’una lucidesa davant del pas del temps i de la presència imminent de la mort, que varen convertir la sessió en una jornada agredolça: d’una banda hi havia aquesta presència propera de la mort, però a la vegada hi havia la satisfacció per la vida plena viscuda, malgrat els entrebancs que aquesta mateixa comportés.

Abelló i la seva poesia crec que ens van unir encara més com a grup. Ja era la tercera sessió i malgrat que hi ha constantment altes i baixes, hi ha un nucli lector que es va consolidant i anem descobrint els gustos i les afinitats i amb aquest poemari, carregat de versos molt punyents que inciten a la reflexió, el debat es va anar allargant per altres viaranys, sense deixar de tenir com a punt de partida el text. Ara tinc la sensació que el grup està començant a gaudir de veritat amb la poesia i aquesta experiència enriquidora és la que ens agradaria que compartíssiu amb nosaltres.


Per descomptat, la poesia d’Abelló ens va servir per fer un sentit homenatge a les dones de la seva generació, en molts de casos ocultes i amagades, però que han fet una feina constant per servar la llengua i la cultura del país, per tant tenia tot el sentit del món que la seva sessió coincidís aproximadament amb el dia de la dona treballadora, perquè ella se’n va fer un fart de pencar. El seu llegat, una obra formidable i un exemple vital.


Sebastià Bennasar

dilluns, 22 de juny de 2015

El so de la paraula, un balanç particular


Arriba l'estiu i El so de la paraula, el club de lectura de poesia de la Biblioteca de Santa Eulàlia de l'Hospitalet, atura les seves trobades mensuals per vacances. Les trobades del club van començar el passat mes de gener i fins ara, sempre de la mà de l'escriptor i periodista Sebastià Bennasar, ens ha portat a navegar pels poemes i versos de Miquel Martí i Pol, Federico Garcia Lorca, Montserrat Abelló, Joan Maragall, Miguel Hernández i Rafael Alberti.

L'experiència està sent molt grata i en cada trobada m'he sentit com qui veu el mar per primera vegada i queda commòs per la seva immensitat. L'objectiu d'aquestes trobades és compartir la vivència i descodificar el sentit de la paraula després de la lectura íntima i particular que fa cadascú. A això contribueix sense cap mena de dubte la lectura recitada de poemes i les explicacions d'en Sebastià que ens acosta a les existències creatives, sovint turmentades, dels diferents autors. I és que igual d'interessant que els poemes que s'han llegit en cada sessió, ha estat conèixer el context en el qual es van escriure i l'entorn que els va inspirar. Això, sens dubte, ajuda a comprendre moltes coses.
Exceptuant el cas de Joan Maragall, la resta d'autors llegits fins ara han escrit envoltats de les injustícies, les ferides i els estralls de les dècades del segle XX que els va tocar viure. Les dictadures, la guerra civil, l'exili, el retorn, la postguerra, la presó... són escenaris indesitjables que perduren en la memòria col·lectiva i el registre poètic és una evidència més d'aquest passat que empeny a no oblidar. Però no des de l'odi ni la revenja, sinó des de la lliçó i l'aprenentatge rebuts.

La poesia és un gènere complex, sovint allunyat dels lectors i serf d'actituds erudites i posats íntims. Llegir poesia requereix un esforç i actitud diferent de la lectura d'altres textos. A la vegada, però, el premi i el gaudi són més elevats. Pressento la poesia com la màxima expressió de la literatura, la sublimació de la senzillesa per embellir la realitat que ens envolta. Pot semblar un tòpic, i potser em deixo portar per les bones estones que he viscut darrerament al voltant de lectures i relectures amb motiu del club de lectura.

Aquest és el meu pensar i sentir després d'aquests mesos de compartir lectures. Reprendrem el viatge del so de la paraula al mes d'octubre amb Jacint Verdaguer, Antonio Machado i Joan Margarit.

Mentrestant, bon estiu i bones lectures.



Jaume Ferrández