dimecres, 20 de maig de 2015

Federico García Lorca



Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts. Adscrit a l'anomenada Generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Com a dramaturg, se'l considera un dels cims del teatre espanyol del segle XX, juntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo.
Va morir executat després de la revolta militar de la Guerra Civil Espanyola, per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser obertament homosexual.

Informació completa a l'entrada de la Viquipèdia

Recentment, s'ha descobert que el seu va ser un crim polític (El País, 24/04/2015) i que les autoritats sabien molt bé a qui fusilaven.

Obres seves disponibles a biblioteques de L'Hospitalet:

Llibres de poesia


Obres teatrals

(Us recordem que la biblioteca Josep Janés disposa d'un fons especialitzat en teatre)




Per ampliar informació sobre el poeta, hi ha un domini web dedicat a ell, amb múltiple informació de la seva vida i obra, així com fragments dels seus poemes. 

Així mateix, un recomanem el visionat de la magnífica sèrie de TVE que va dirigir Juan Antonio Bardem l'any 1997 al voltant de la seva vida: Lorca, muerte de un poeta.


A la seva terra natal, a Fuente Vaqueros, existeix el Patronato Cultural García Lorca, encarregat de vetllar pel manteniment de la casa natal del poeta i també per la seva memòria.  Es poden visitar la casa i els seus encontorns.  Més informació aquí.



La Fundación García Lorca, amb sèu a Madrid i amb centre de documentació inclòs, també s'encarrega de la difusió de la seva obra. 



Ben coneguda és, d'altra banda, la seva relació amb altres dos genis, el pintor Salvador Dalí i el cineasta Luís Buñuel, que es van conèixer de joves a la residencia de estudiantes de Madrid.  Aquí trobareu un molt interessant i extens article al voltant d'aquests tres genis i les seves no sempre fàcils relacions. 


El llibre de la tertúlia: Poeta en Nueva York

Poeta en Nueva York és el títol d'un poemari escrit per Federico García Lorca entre 1929 i 1930 durant la seva estança a la Universitat de Columbia (Nova York), així com al seu següent viatge a Cuba, i publicat per primer cop el 1940, quatre anys després de la mort del poeta.
García Lorca deixà Espanya el 1929 per impartir unes conferències a Cuba i Nova York. Tot i així, el motiu del viatge fou potser un pretext per a canviar d'aires i fugir de l'ambient que el rodejava i que l'oprimia: a causa d'un fracàs sentimental i al dilema interior que sentia per la seva sexualitat, Lorca patí en aquesta època una profunda depressió. Visqué a Nova York del 25 de juny del 1929 fins al 4 de març del 1930, viatjant llavors cap a Cuba, on residí per un espai de tres mesos.
A Lorca l'impactà profundament la societat nord-americana, sentint des de l'inici de la seva estança una profunda aversió cap al capitalisme i la industrialització de la societat moderna, al mateix temps que rebutjava el tracte dispensat a la minoria de color. Poeta en Nueva York fou per a Lorca un crit d'horror, de denúncia contra la injustícia i la discriminació, contra la deshumanització de la societat moderna i l'alienació de l'ésser humà, al mateix temps que reclamava una nova dimensió humana on predominés la llibertat i la justícia, l'amor i la bellesa.  Per això pot ser considerada una de les obres poètiques més importants i rellevants de la història d'aquest art, donat el seu transcendentalisme. Una crítica poètica en un moment de canvis econòmics i socials d'una magnitud única en tota la història de la humanitat, que converteix aquesta obra en una profunda reflexió pessimista i fa que sigui un nexe d'unió entre el modernisme i la nova era tecnològica.

Més informació sobre el llibre a la Viquipèdia

Reportatge de TVE sobre aquest poemari: programa La mitad invisible emès el 20/09/2014




El cantant granadí Enrique Morente, juntament amb el grup Lagartija Nick, va llençar el disc Omega, basat en aquest poemari de Lorca.  Aquí teniu la seva esfereïdora interpretació en directe de La aurora de Nueva York.

(el disc està disponible a les biblioteques de la ciutat) 

dimarts, 19 de maig de 2015

La fascinació per la gran ciutat, també social


(article al voltant de la sessió dedicada a Federico García Lorca)

Reconec que em feia una mica de por la segona sessió dedicada al nostre club de poesia, més que res perquè el Poeta en Nueva York de Lorca no és un llibre fàcil. Potser hauria estat més senzill començar per una antologia del malaguanyat poeta, però de vegades penso que cal enfrontar-se amb les grans obres de la literatura amb voluntat desmitificadora, i aquesta era una oportunitat fantàstica per poder fer-ho: llegir de forma col·lectiva un poeta extraordinari que en aquest poemari necessita d’una certa hermenèutica.

La sorpresa es va anar produint al llarg de la sessió, a mesura que les paraules comentades i llegides del poeta anaven ressonant entre els prestatges de la secció infantil de la biblioteca. I és que d’alguna manera Lorca utilitza imatges com les que podrien poblar la imaginació infantil més desbocada per crear un poemari que és d’una gran profunditat lírica i simbòlica, però que a la vegada és profundament social, amb una fascinació absoluta pels negres i pels personatges marginals que es troba en el seu deambular el poeta.

La sessió s’allarga i s’allarga i llavors es produeix el que per a mi és la màgia absoluta, el moment en què cada un dels lectors fa les seves pròpies interpretacions del text, el moment fascinant en què el monòleg esdevé diàleg entre nosaltres i amb els textos, partint dels textos i intentant arribar al món. Llavors Lorca ja ha impregnat les nostres ànimes i ja ens hem fet més nostre aquest poemari tan especial.


Sebastià Bennasar

dilluns, 18 de maig de 2015

Somnis poètics


“Es mirava aquella agulla esvelta i mítica amb ulls d'infant. Era el Cavall Bernat que retallat en l'skyline montserratí no deixava indiferent a excursionistes ni muntanyencs. Tenia la certesa que mai l'escalaria, encara que tampoc volia renunciar totalment a aquell somni. Era molt conscient que li caldria un llarg temps d'aprenentatge. Temps per cenyir-se el talabard, temps per entendre's amb el company de corda, temps per acaronar els còdols, temps per mirar-se les pors de fit a fit..., temps per estimar la roca.

I és que a banda de grimpades pirinenques i un parell o tres d'escalades fàcils pel mateix Montserrat, aquell excursionista no s'havia aventurat gaire sovint a enfilar-se per roques i parets. Potser algun dia ho aconseguiria, però més que escalar el Cavall Bernat, el que perseguia, en el fons, era l'aprenentatge que havia de fer abans de saber-se capaç d'assumir aquella escalada. Un camí que el duria a ascendir altres agulles i vies d'escalada, a priori més senzilles i assequibles, que sens dubte omplirien la motxilla d'emocions, experiència i sobretot de vida.”


Com aquest excursionista que somnia endinsar-se en la vertical del Cavall Bernat de Montserrat, em vaig sentit jo després de la sessió del mes de febrer del club de lectura de poesia “El so de la paraula”, celebrada a la biblioteca de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat. La trobada era dedicada al poemari “Poeta en Nueva York” de Federico Garcia Lorca, sens dubte un dels grans de la literatura del segle XX.

Si la poesia ha de servir per despertar i sentir emocions, alguns dels versos dels poemes de Lorca van acomplir aquest propòsit. Després de llegir alguns dels poemes el sentiment inicial fou de frustració per no capir la seva poesia. Però després va ser un sentiment de certa alegria possibilista en constatar que podria arribar a entendre-la per mi mateix si hi dedicava temps i esforços.

Conclusió del moment: no estic preparat encara per llegir Lorca, qui sap si amb el temps intentaré de nou tal empresa, però de moment em sento més capaç de llegir altres autors.


Jaume Ferrández



dijous, 14 de maig de 2015

Miquel Martí i Pol



Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, 11 de  novembre de 2003), fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX. És l'autor d'un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta (1978).

Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l'acompanyaria durant més de trenta anys, l'esclerosi múltiple.
Miquel Martí i Pol va ser un autor prolífic. S'han publicat al llibre de butxaca Poesia completa (2008) tots els seus llibres, però de manera exhaustiva es pot comptar amb els quatre volums de l'Obra poètica que ha publicat Edicions 62 a Clàssics catalans del segle XX (1989 – 2004), on s'inclouen, a més a més, apèndixs, llibres de bibliòfil i altres poemes no recollits en llibre.
El 1954 va publicar el seu primer llibre de poesia i guanyà el Premi Óssa Menor amb Paraules al vent. L'any 1977 rebé el Premi Lletra d'Or per la seva obra El llarg viatge, i al llarg de la seva carrera va rebre tres vegades el Premi de la Crítica de poesia catalana l'any 1979 per Estimada Marta, el 1991 per Suite de Parlavà i el 1994 per Un hivern plàcid.
En les últimes dècades del segle XX, la seva obra va esdevenir popular entre el públic en general. Al moment de la seva mort, Martí i Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i més conegut.
També va destacar com a traductor al català d'Antoine de Saint-Exupéry (Ciutadella, en col·laboració amb Jordi Sarsanedas, 1965), Georges Arnaud (El salari de la por, 1968), Simone de Beauvoir (La mesura de l'home, 1969), Claude Lévi-Strauss (Tristos tròpics, 1969, El pensament salvatge, 1971), i d'obres de Guillaume Apollinaire, Gustave Flaubert, Émile Zola, Jean Racine, Joris-Karl Huysmans i Roland Barthes, entre d'altres.


Obres seves disponibles a biblioteques de l'Hospitalet:
Però, a més a més dels seus poemes, també podeu trobar la seva autobiografia així com biografies diverses escrites per d'altris i epistolaris amb la correspondència que va mantenir amb d'altres persones cèlebres.
Com a curiositat, teniu la novel·la Dedica'm un poema encara que sigui teu, de Maria Carme Roca, on surt ell com a personatge.

De tota manera, per una major informació de l'autor i comprensió de la seva obra, suggerim acudir a la seva pàgina web, molt completa i activa a dia d'avui, que inclou informació actualitzada al voltant d'activitats relacionades amb la seva memòria.  També inclou notícies poètiques en general i multitud de recursos audiovisuals sobre la figura del poeta. 


És important també la relació que Martí i Pol va mantenir amb el món de la cançó, ja que molts cantants van optar per musicar les seves lletres.  El més conegut fou Lluís Llach.  Han estat molts els cantants que han musicat alguns dels seus poemes.  El 1993 inicià una fructífera col·laboració amb Lluís Llach, amb el qual publicà el disc Un pont de mar blava, amb textos de Martí i Pol i música de Llach. Posteriorment tornà a col·laborar amb ell a Rar (1994), Porrera-Món (1995) i Temps de revoltes (2000).

"Feia anys que Miquel Martí i Pol i Lluís Llach parlaven de deixar constància en un llibre de la seva col·laboració artística. "Com que en Miquel tenia dificultats per parlar i li costava molt moure's, la seva correspondència era molt a través dels faxos, tot i que anàvem molt a Porrera o Parlavà, on passaven dies treballant", explica la vídua de l'escriptor, Montserrat Sans. La comunicació no era fàcil: el músic escrivia a Parlavà, ho enviava des de la llibreria de Torroella de Montgrí i ho rebien a la de Roda de Ter, on s'atansava la dona del poeta; ell li contestava amb l'Olivetti, i torna a començar. Així, un dia rere l'altre. Miquel Martí i Pol era qui insistia a anar per feina, avançar.
En aquells faxos hi mantenien llargues converses personals i professionals: hi transcrivien versos, notes i accents. Per fi el músic ha posat fil a l'agulla i ha compilat una quarta part dels faxos originals en un volum, Estimat Miquel (Empúries), en què explica els vint anys d'amistat fructífera, de la qual van resultar treballs com Ara mateix , Un pont de mar blava , Món Porrera i la cantata Germanies . "Em convindria un diàleg amb tu que m'ajudés a trobar el to just per presentar un recull del que vam treballar junts, i el que això va generar -escriu Llach en una carta oberta a l'inici del llibre-. Somnio la manera de poder tornar a seure rere la finestra amb tu i acomplir pausadament una prometença que ens vàrem fer anys enrere". En el desè aniversari de la mort del poeta de Roda, la promesa està acomplerta. L'amor i admiració mútua, més enllà de la feina, queda patent a cada pàgina. Llach li escriu el 1992: "Miquel, tinc por, quan llegeixo els meus acudits, d'atipar-te". Ell li respon, quan sap que la lletra d'Un pont de mar blava està llesta, que l'única cosa que li sap greu "és que se'ns haurà acabat aquesta partida de ping-pong tan refotudament interessant que jugàvem, però primer és l'obligació que la devoció". Amb aquesta partida avança la història cançó a cançó, plena de somnis i llum. El cinquè treball que volien fer plegats, Arrels d'Univers , l'autor l'aborda, trist, a l'epíleg."

Diari ARA, 28 de març de 2013


Com a mostra, aquí teniu unes quantes actuacions musicals basades en els escrits del poeta:





Hi ha moltes pàgines web relacionades amb ell, com per exemple la de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despi, batejada amb el seu nom i que podeu veure en la fotografia.

Aquest compte de Twitter publica regularment fragments dels seus versos.

Projecte d'un jardí que porta el seu nom.

I fins i tot una ruta literària per Roda de Ter, el seu poble natal, batejada amb el seu nom





En quant al llibre escollit per obrir la tertúlia del So de la Paraula, aquesta va ser La fàbrica.  Vet aquí unes quantes impressions al voltant del llibre:

El tema que predomina en aquest poemari és l'opressió,el sofriment, les inseguretats... que han patit la classe obrera, treballadora pels opressors; rics, caps de la fàbrica (els que realment ixen beneficiats de tot...)i la lluita que ,ai han abandonat de per aconseguir millores.
Els poemes d'aquest poemari són independents ara bé segueixen un mateix tema, estan relacionats .Parlen dels treballadors que Miquel va conèixer a la fàbrica. També tracta els problemes que a aquestes persones i a ell com a treballador li van/va afectar.
Miquel Martí i Pol ha triat aquest nom perquè aquest poemari parla d'això, de la fàbrica i les relacions humanes d'ella. Aquesta Fàbrica no és una qualsevol, és on ell va treballar tota la seua vida , “La Blava”, la fàbrica de filats de Roda de Ter.
"Els herois”, per a Miquel, són aquests treballadors de la fàbrica on ell treballà, la classe obrera.

Per ampliar coneixements, aquí teniu una fitxa molt completa del llibre realitzada pels companys de la biblioteca pública Iu Bohigas, de Salt.

dimecres, 13 de maig de 2015

MIQUEL MARTÍ I POL, LLEGIR POESIA EN TEMPS DE CRISI


No és fàcil compartir amb els altres les nostres lectures i encara manco fer-ho en un context com és el d’un club de lectura. Se suposa que el fet de llegir, de forma individual i privada, és gairebé incompatible amb aquesta exposició pública dels sentiments que es produeix en trobades d’aquesta mena, i en canvi en els darrers temps els clubs de lectura s’han convertit en una de les activitats més reeixides arreu de casa nostra, seguint una tradició molt anglosaxona (per exemple als EUA hi ha més de 5.000 clubs de lectura anuals dedicats només a la Jane Austen!). Però sí que és singular trobar un club de lectura dedicat a la poesia.

El grup és obert, amable, acollidor. La biblioteca Santa Eulàlia de l’Hospitalet també. És entranyable, recorda la militància activa en la necessitat de la formació espiritual de tots els ciutadans de Catalunya, entronca amb aquella essència de les biblioteques populars i de la flaire d’ateneu. Potser per això feim l’activitat a la sala infantil, perquè què hi ha de més poètic que les riallades dels infants? Quina esperança més gran podem tenir que la de veure els nostres nens llegint llibres?

El primer llibre, per començar el cicle, és La fàbrica, de Miquel Martí i Pol. Per què escollir aquesta obra per obrir un club de lectura de poesia? Doncs perquè partim de la teoria que, de vegades, la poesia també ens ha d’arribar al moll de l’os. I una de les maneres més efectives d’aconseguir-ho és a través d’aquests versos profundaments humans del poeta de Roda de Ter.

I després vénen les cares a mesura que la poesia es va encarnant, es va fent paraula dita. Cares que ho reflecteixen tot, cares que expressen la sorpresa i la joia de reconèixer que, potser, la poesia serveix per explicar els sentiments que provoca aquest desencís que ens ha tocat viure i veure. Les paraules de Miquel Martí i Pol que ens expliquen històries duríssimes com les de l’Elionor, pobreta ella, amb els seus catorze anys i tres dies i les seves trenes i el seu “si senyor” i “bon dia”.

M’agrada parlar de poesia en una biblioteca on els infants llegeixen allà on potser ressonen els versos, en un temps en què les Elionor, en lloc d’anar a la fàbrica van a l’escola.


Sebastià Bennassar 

dimarts, 12 de maig de 2015

El so de la paraula i “La fàbrica” de Miquel Martí i Pol


El 20 de gener passat van començar les trobades del nou club de lectura de la Biblioteca de Santa Eulàlia, a l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta activitat, que du per nom “El so de la paraula”, està conduïda per l'escriptor Sebastià Bennassar i serà un viatge per la poesia del segle XX a través de nou poetes.

En la primera sessió Sebastià Bennassar va explicar els objectius de les trobades i es va comentar el primer dels poemaris, “La fàbrica (1970-1971)” de Miquel Martí i Pol. Entre els participants algunes cares conegudes del taller “Teixint contes” que es va realitzar a la mateixa biblioteca al llarg del 2014.

He de confessar que no sóc lector habitual de poesia i que els meus referents poètics es limiten a algunes composicions musicades per cantautors com ara Lluís Llach o Joan Manuel Serrat. No obstant això, com a lector, principalment de novel·la i assaig però també de qualsevol cosa que es deixi llegir, m'atrau moltíssim poder indagar en la poesia i iniciar amb “El so de la paraula” un camí d'aprenentatge cap a l'enteniment i contextualització de la poesia i els seus autors.

Amb el poemari de Miquel Martí i Pol ja he pogut fruir d'aquest nou viatge. Primer amb la lectura dels poemes i després, durant la trobada a la biblioteca, amb els comentaris i aportacions de la resta de membres del club de lectura.

La poesia no només ha de ser equilibrada i cadenciosa a les nostres oïdes, sinó que també ens ha de commoure per dins, pel cor i el pensament. I Martí i Pol ho aconsegueix amb aquest recull de poemes intencionats a posar veu a aquelles persones, els treballadors de la fàbrica, que per les seves circumstàncies i posició social difícilment serien escoltats. Els poemes de “La fàbrica” descriuen una realitat basada en les relacions laborals entre amos i treballadors en uns temps on el progrés tenallava les ànimes senzilles que maldaven per assolir uns mínims bàsics al voltant de la família i el treball. Res de nou, d'altra banda, però explicat d'una manera transgressora per l'època a la vegada que tendra i delicada. En general, les generacions posteriors no hem viscut els mateixos condicionants, però salvant les distàncies, alguns dels poemes tenen encara vigència.

La propera etapa d'aquest viatge és avui mateix amb “Poeta en Nueva York” de Federico García Lorca. Estic molt inquiet per la descoberta.


Jaume Ferrández Rubió