El 20 de gener passat van començar les trobades del nou club
de lectura de la Biblioteca de Santa Eulàlia, a l'Hospitalet de Llobregat.
Aquesta activitat, que du per nom “El so de la paraula”, està conduïda per
l'escriptor Sebastià Bennassar i serà un viatge per la poesia del segle XX a
través de nou poetes.
En la primera sessió Sebastià Bennassar va explicar els
objectius de les trobades i es va comentar el primer dels poemaris, “La fàbrica
(1970-1971)” de Miquel Martí i Pol. Entre els participants algunes cares
conegudes del taller “Teixint contes” que es va realitzar a la mateixa
biblioteca al llarg del 2014.
He de confessar que no sóc lector habitual de poesia i que
els meus referents poètics es limiten a algunes composicions musicades per
cantautors com ara Lluís Llach o Joan Manuel Serrat. No obstant això, com a
lector, principalment de novel·la i assaig però també de qualsevol cosa que es
deixi llegir, m'atrau moltíssim poder indagar en la poesia i iniciar amb “El so
de la paraula” un camí d'aprenentatge cap a l'enteniment i contextualització de
la poesia i els seus autors.
Amb el poemari de Miquel Martí i Pol ja he pogut fruir
d'aquest nou viatge. Primer amb la lectura dels poemes i després, durant la
trobada a la biblioteca, amb els comentaris i aportacions de la resta de
membres del club de lectura.
La poesia no només ha de ser equilibrada i cadenciosa a les
nostres oïdes, sinó que també ens ha de commoure per dins, pel cor i el
pensament. I Martí i Pol ho aconsegueix amb aquest recull de poemes
intencionats a posar veu a aquelles persones, els treballadors de la fàbrica,
que per les seves circumstàncies i posició social difícilment serien escoltats.
Els poemes de “La fàbrica” descriuen una realitat basada en les relacions
laborals entre amos i treballadors en uns temps on el progrés tenallava les
ànimes senzilles que maldaven per assolir uns mínims bàsics al voltant de la
família i el treball. Res de nou, d'altra banda, però explicat d'una manera
transgressora per l'època a la vegada que tendra i delicada. En general, les
generacions posteriors no hem viscut els mateixos condicionants, però salvant
les distàncies, alguns dels poemes tenen encara vigència.
La propera etapa d'aquest viatge és avui mateix amb “Poeta
en Nueva York” de Federico García Lorca. Estic molt inquiet per la descoberta.
Jaume Ferrández Rubió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada